dissabte, 9 de febrer del 2019

CURSA PEDRAFORCA-SALDES


El 2012 vaig fer aquesta cursa organitzada pels mountain runners del Berguedà. El recorregut era molt atractiu sortint de Saldes fins el cim del Pedraforca i tornada per la tartera. 
És un gran recorregut però força dur ja des del començament. Des de Saldes s'havia d'anar al refugi i només aquesta part ja va suposar un bon desgast, però res comparat amb el que quedava. S'ha de superar un gran desnivell i quan vaig arribar a la zona de grimpada tenia els quadriceps com pedres. Vaig haver de continuar com vaig poder acabant dins del temps límit per poc. No és una cursa fàcil.
Actualment he vist que ja no es fa i s'ha dissenyat un nova cursa que surt de Gòsol però ja no es puja al cim que era el que més gràcia feia.  Suposo que serà per motius de conservació per reduir la degradació del la tartera.

                                                
                                                        Tovallola obsequi de la cursa




dimecres, 30 de gener del 2019

FUNIMETRADA


He fet curses molt diferents, però només en conec una on competeixes contra un funicular. Al mes d'agost durant les festes de Gelida tenim l'oportunitat de fer-ho i a més de manera gratuïta. Una cursa que ja porta 30 edicions i que em va permetre conèixer un antic funicular molt bonic de 1924 i que encara es troba en  servei.

La cursa comença a l'estació i els corredors hi poden baixar gratis amb el funicular. El recorregut és de 1645 de pujada amb un desnivell de 101 metres. Els corredos surten al mateix temps que el funicular però només els més ràpids arriben abans. El funicular triga menys de 8 minuts en arribar al punt final al nucli de la població.



Hi ha un ambient molt bo i al final em van lliurar un diploma.



dilluns, 28 de gener del 2019

CURSA DE L'ALBA




Cursa amb recorregut fantàstic que vaig fer l’any 2000. En aquella època la cursa tenia 21 km però ha sofert alguna variació i actualment són 24 km. Pel que recordo la variació ha estat en la baixada final, crec que el camí antic va quedar malmès per les pluges. Les històriques pluges del 10 de juny de l'any 2000 van canviar la fisonomia d’algunes parts del massís i això també va afectar a la cursa.

En tot cas va ser una cursa dura però les vistes són magnífiques. Aquesta cursa té molta vida per davant perquè és realment atractiva. L’any 2019 arribarà l’edició 32, o sigui que és una clàssica. Vaig patir molt perquè no sabia on em ficava, però no em falten ganes de repetir.


La cursa  té un desnivell positiu de 1.100 metres. Comença a  Collbató i des d’aquí caldrà pujar  al Pla de Sant Miquel, per continuar després fins el Monestir de Montserrat. Aquí comença un dels trams més durs de la cursa, es pugen 1.200 escales en total, la majoria en la primera part d’aquest tram. Després  hi ha una zona de sender més fàcil per afrontar al final les últimes escales fins al pic de Sant Jeroni, que és el punt més alt de Montserrat. Des del cim la cursa va fins a la zona del funicular de Sant Joan i després continua fins a arribar de nou al Pla de Sant Miquel. La part final és una baixada tècnica.





                                                                        Cavall Bernat


                                                 La prenyada, l'elefant i la mòmia.


                                                           La panxa del bisbe

diumenge, 27 de gener del 2019

SUBIDA AL VELETA



Aquesta cursa sí que tothom la reconeix com emblemàtica.  50 km des de la ciutat de Granada fins pràcticament el cim del pic Veleta a Sierra Nevada. Els 10 primers km son planers però la resta és una pujada continuada duríssima i l’última part per sobre de 3000 metres.
Es fa l’agost i el 2018 aprofitant uns dies lliures hi vaig anar. No em vaig atrevir a la cursa llarga i vaig optar per la minisubida que són els 11 últims quilòmetres començant a la Hoya de la Mora que es troba a uns 2500 metres.
Com només havia de fer la minisubida em vaig permetre la nit anterior disfrutar de les tapes del carrer Navas que estava força animat.
Com vaig anar-hi amb cotxe vaig optar per desplaçar-me pel meu compte fins a Pradollano que és el principal nucli de serveis de l’estació de Sierra Nevada. Des d’aquest punt surten autocars de l’organització que et deixen fins al punt de sortida. Allà recullen les bosses i les porten fins l’arribada.
Tenia l’opció de deixar el cotxe a la sortida, però no era recomenable perquè la tornada es fa amb telecabina fins Pradollano.
Doncs un cop a la Hoya de la Mora, vam haver d’esperar que passessin els primers valents de la cursa de 50 km i poc després vam sortir nosaltres. Va ser un recorregut dur, una pujada sense descans que a la part final es va fer dura, però vaig estar content de fer-la i gaudir de les espectaculars vistes.
Vaig poder quedar primer de la meva categoria i per tornar a Pradollano va tocar caminar per un caminet fins un telecadira que després va enllaçar a un telecabina.
A Pradollano serveis molt bons, amb uns vestuaris molt cuidats per poder gaudir de la merescuda dutxa,  Allà es recull també el trofeu de finisher i els corredors tenim paella per dinar que em va agradar molt, perquè era molt agradable el lloc.


Super Paco ha participat diverses vegades a la cursa de 50 km.



El 2018 es va fer l'edició 34 de la cursa de 50 km




CURSA DEL MARGALLÓ


El concepte de cursa emblemàtica és totalment objectiu i en el meu cas trio la cursa pels bons records que en tinc.  La cursa del Margalló va començar en una època en què hi havia poques curses de muntanya. Vaig participar en la VII edició que es va fer l’any 2000 en un recorregut que en aquella època crec que era de 18 km.

M’agrada el nom de la cursa. Per qui no ho sàpiga el margalló és l´única palmera autoctona de Catalunya i es troba bàsicament al parc natural del Garraf. 



La cursa surt d’Olivella , un petit poble a tocar del parc natural. L’any 2000 tenia poc més de 1000 habitants, però ara he vist que quasi s’ha triplicat. També és cert que la majoria de la població viu en urbanitzacions allunyades del nucli del poble.
Amb motiu de la cursa vaig visitar per primera vegada aquest poble amagat que està allunyat de les carreteres principals. Crec que vaig anar-hi amb una carretera que sortia de Sant Pere de Ribes. Era un poble molt petit però que em va donar la impressió que s’involucrava molt en la seva cursa. Per començar recordo una cercavila , amb molta percussió per animar als corredors.
Recordo pocs detalls de la cursa, però em va agradar molt passar per davant del monestir budista amb els monjos a la porta animant-nos.



Per aquests bons records tinc ganes de tornar-hi encara que he llegit que la cursa ha sofert canvis. Sembla que es va deixar de fer i es va recuperar amb un nou format. El 2019 la cursa arriba a la 25ª edició i actualment es fa una modalitat de 30 km , una de 14 km i una caminada també de 14 km.
Si tinc ocasió faré la de 14 km que té un desnivell positiu d’uns 250 m.  Crec que serà una cursa poc tècnica i ràpida.
La data de la cursa ha canviat també perquè jo la vaig fer a l'abril i ara es fa a l’octubre.