dimecres, 30 de gener del 2019
FUNIMETRADA
He fet curses molt diferents, però només en conec una on competeixes contra un funicular. Al mes d'agost durant les festes de Gelida tenim l'oportunitat de fer-ho i a més de manera gratuïta. Una cursa que ja porta 30 edicions i que em va permetre conèixer un antic funicular molt bonic de 1924 i que encara es troba en servei.
La cursa comença a l'estació i els corredors hi poden baixar gratis amb el funicular. El recorregut és de 1645 de pujada amb un desnivell de 101 metres. Els corredos surten al mateix temps que el funicular però només els més ràpids arriben abans. El funicular triga menys de 8 minuts en arribar al punt final al nucli de la població.
Hi ha un ambient molt bo i al final em van lliurar un diploma.
dilluns, 28 de gener del 2019
CURSA DE L'ALBA
Cursa amb
recorregut fantàstic que vaig fer l’any 2000. En aquella època la cursa tenia
21 km però ha sofert alguna variació i actualment són 24 km. Pel que recordo la
variació ha estat en la baixada final, crec que el camí antic va quedar malmès
per les pluges. Les històriques pluges del 10 de juny de l'any 2000 van canviar la fisonomia
d’algunes parts del massís i això també va afectar a la cursa.
En tot cas va ser
una cursa dura però les vistes són magnífiques. Aquesta cursa té molta vida per
davant perquè és realment atractiva. L’any 2019 arribarà l’edició 32, o sigui
que és una clàssica. Vaig patir molt perquè no sabia on em ficava, però no em
falten ganes de repetir.
La cursa té un desnivell positiu de 1.100 metres.
Comença a Collbató i des d’aquí caldrà
pujar al Pla de Sant Miquel, per
continuar després fins el Monestir de Montserrat. Aquí comença un dels trams
més durs de la cursa, es pugen 1.200 escales en total, la majoria en la primera
part d’aquest tram. Després hi ha una
zona de sender més fàcil per afrontar al final les últimes escales fins al pic
de Sant Jeroni, que és el punt més alt de Montserrat. Des del cim la cursa va
fins a la zona del funicular de Sant Joan i després continua fins a arribar de
nou al Pla de Sant Miquel. La part final és una baixada tècnica.
Cavall Bernat
La prenyada, l'elefant i la mòmia.
La panxa del bisbe
diumenge, 27 de gener del 2019
SUBIDA AL VELETA
Aquesta cursa sí que tothom la reconeix com
emblemàtica. 50 km des de la ciutat de
Granada fins pràcticament el cim del pic Veleta a Sierra Nevada. Els 10 primers
km son planers però la resta és una pujada continuada duríssima i l’última part
per sobre de 3000 metres.
Es fa l’agost i el 2018 aprofitant uns dies lliures hi vaig
anar. No em vaig atrevir a la cursa llarga i vaig optar per la minisubida que
són els 11 últims quilòmetres començant a la Hoya de la Mora que es troba a uns
2500 metres.
Com només havia de fer la minisubida em vaig permetre la
nit anterior disfrutar de les tapes del carrer Navas que estava força animat.
Com vaig anar-hi amb cotxe vaig optar per desplaçar-me pel
meu compte fins a Pradollano que és el principal nucli de serveis de l’estació
de Sierra Nevada. Des d’aquest punt surten autocars de l’organització que et
deixen fins al punt de sortida. Allà recullen les bosses i les porten fins l’arribada.
Tenia l’opció de deixar el cotxe a la sortida, però no era
recomenable perquè la tornada es fa amb telecabina fins Pradollano.
Doncs un cop a la Hoya de la Mora, vam haver d’esperar que
passessin els primers valents de la cursa de 50 km i poc després vam sortir
nosaltres. Va ser un recorregut dur, una pujada sense descans que a la part
final es va fer dura, però vaig estar content de fer-la i gaudir de les
espectaculars vistes.
Vaig poder quedar primer de la meva categoria i per tornar
a Pradollano va tocar caminar per un caminet fins un telecadira que després va
enllaçar a un telecabina.
A Pradollano serveis molt bons, amb uns vestuaris molt
cuidats per poder gaudir de la merescuda dutxa,
Allà es recull també el trofeu de finisher i els corredors tenim paella
per dinar que em va agradar molt, perquè era molt agradable el lloc.
Super Paco ha participat diverses vegades a la cursa de 50 km.
CURSA DEL MARGALLÓ
El concepte de cursa emblemàtica és totalment objectiu i en el meu cas
trio la cursa pels bons records que en tinc.
La cursa del Margalló va començar en una època en què hi havia poques
curses de muntanya. Vaig participar en la VII edició que es va fer l’any 2000
en un recorregut que en aquella època crec que era de 18 km.
M’agrada el nom de la cursa. Per qui no ho sàpiga el margalló és l´única
palmera autoctona de Catalunya i es troba bàsicament al parc natural del
Garraf.
La cursa surt
d’Olivella , un petit poble a tocar del parc natural. L’any 2000 tenia poc més
de 1000 habitants, però ara he vist que quasi s’ha triplicat. També és cert que
la majoria de la població viu en urbanitzacions allunyades del nucli del poble.
Amb motiu de la
cursa vaig visitar per primera vegada aquest poble amagat que està allunyat de
les carreteres principals. Crec que vaig anar-hi amb una carretera que sortia
de Sant Pere de Ribes. Era un poble molt petit però que em va donar la impressió
que s’involucrava molt en la seva cursa. Per començar recordo una cercavila ,
amb molta percussió per animar als corredors.
Recordo pocs
detalls de la cursa, però em va agradar molt passar per davant del monestir
budista amb els monjos a la porta animant-nos.
Per aquests bons
records tinc ganes de tornar-hi encara que he llegit que la cursa ha sofert
canvis. Sembla que es va deixar de fer i es va recuperar amb un nou format. El
2019 la cursa arriba a la 25ª edició i actualment es fa una modalitat de 30 km
, una de 14 km i una caminada també de 14 km.
Si tinc ocasió faré
la de 14 km que té un desnivell positiu d’uns 250 m. Crec que serà una cursa poc tècnica i ràpida.
La data de la cursa
ha canviat també perquè jo la vaig fer a l'abril i ara es fa a l’octubre.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)














